lunes, 28 de mayo de 2012

El moviment dels indignats

Es va iniciar el 15 de Maig de l’any 2011 amb les mobilitzacions de molts ciutadans, de forma pacífica, per molts llocs d’Espanya. Van acampar a places de la major part de les ciutats del país i grups d’ expatriats, van fer el mateix a altres ciutats del món.

No tenien cap afiliació ni amb partits polítics, ni amb sindicats i s’organitzaven en assemblees populars obertes i en comissions i grups de treball.

La força d’aquest moviment es basa en les persones que l’integren, que mantenen el grup i es belluguen per donar-li el ressò necessari, per la resta de la població. Necessiten arribar a tothom, per aconseguir que les seves idees modifiquin l’estructura del sistema democràtic.

Es basen en les idees de Stéphane Hessel, ex-combatent de la Resistència francesa, ex-diplomàtic i fill de l’intel·lectual alemany Franz Hessel, que opina “primer hem d’indignar-nos, després ser ciutadans actius, convertir aquest sentiment en alguna cosa que ens faci millors. I comprometre’ns. “

 Van redactar un manifest on resumien les seves inquietuds i desitjos.

Les seves reivindicacions buscaven la creació d’una democràcia més participativa, menys influenciada per el poder dels bancs i dels partits més influents del govern (PSOE i PP). Rebutjaven els casos de corrupció.

 Molts dels seus arguments intenten canviar molts aspectes de la nostra democràcia representativa. Es poden resumir en:

. Que es reconegui el dret a una vivenda digna, com es recull a la Constitució. Estan en contra de les reformes antisocials dutes a terme pel govern que han propiciat un augment dels índexs d’atur.
. Instaurar mesures per que les entitats bancàries, principals responsables de l’actual crisi econòmica, deixin d’escanyar” als ciutadans amb els augments dels tipus d’interès de les hipoteques i fins i tot amb l’embarg de les vivendes quan les famílies no poden fer front als pagaments. Reduir el poder del FMI i del BCE. Nacionalització de les entitats amb problemes financers.
. Plantejaven una nova llei electoral que garantís la igualtat de totes les persones en els processos electorals i que expulses els polítics corruptes. Reformar les condicions laborals de la classe política retirant-li’s els sous vitalicis i fent que els programes i propostes polítiques tinguin caràcter vinculant. Total transparència de la financiació dels partits polítics.
 . Democràcia participativa amb l’accés popular als mitjans de comunicació.
 . Separació real dels poders executiu, legislatiu i judicial.

Recentment, els impulsors del 15M s’han constituït en associació, anomenada Democracia Real Ya, per “exercir una pressió coordinada” sobre les institucions i “recuperar l’esperit del 15M”. Volen que la indignació ciutadana es tradueixi en “pressió real i efectiva”. Això pot provocar que el moviment s’institucionalitzi, efecte no desitjat per aquests tipos de nous moviments: en els seus orígens critiquen les tendències burocràtiques dels partits polítics, dels sindicats i d’altres grups del sistema.

Més informació: http://www.lavanguardia.com/politica/20111022/54234096793/movimiento-y-politica.html

2 comentarios:

  1. Hola Eva, voldria fer una puntualització. La plataforma Democracia Real Ya, no s'ha constituït recentment, sinó que ja existia abans del 15-M.
    Abans d'aquesta data, ja feina un temps que un cop el mes joves de diferents ciutats de l'estat es manifestaven, el que passa és que no tenien massa transcendència mediàtica.
    La plataforma Democracia Real era el lloc Internet des d'on s'organitzaven, compartien informació, i convocaven les manifestacions, també la del 15-M.
    Que es coneguin per 15-M ve arrel d'una càrrega policial desmesurada en la manifestació d'aquell dia a Madrid. Fet que va provocar una reacció en cadena: els joves van tornar a la plaça i van decidir quedar-s'hi, des de Barcelona s'hi van solidaritzar i el mateix, després van venir les acampades que es van fer extensives a més ciutats i van atraure cada cop a més gent.

    ResponderEliminar
  2. Voldria comentar l'experiència d'un amic fotògraf que, amb un aldarull que des de la direcció de premsa em què treballava, li van dir que cobrís algunes de les manifestacions del 15M. Diu que, un cop allà, va veure com la polícia es va precipitar en la convocatòria i va provocar tota una trencadissa de vidres d'aparadors per anar preparant la situació. El fotògraf, als veure'ls, va ser perseguit i apallissat. Va estar ingressat en coma durant molts dies. Ara ja se n'ha sortit.... va ser a Madrid.
    És a dir: veure la realitat traeix qui vol difondre que el dret a indignar-se amb el sistema, no és ben rebut sinó que provoca una anormalitat en el sistema de rols institucionlitzat. Les xarxes són la solució.

    ResponderEliminar