Anàlisi lexicomètrica

Blogs i articles triats:

Blog http://feminismoantelacrisis.wordpress.com/

Articles:

http://feminismoantelacrisis.wordpress.com/2009/02/27/igualdad-de-genero-frente-a-la-crisis-economica/

http://feminismoantelacrisis.wordpress.com/2009/02/27/ante-la-situacion-de-crisis-recordamos/

Blog http://mariapazos.wordpress.com/

Articles:
http://mariapazos.wordpress.com/2012/03/23/la-hora-de-la-igualdad-de-derechos/

Temàtica: Feminisme i crisi

Selecció Blogs
Per fer la selecció dels blogs utilitzats s’ha fet la selecció a través de Google / Blogs. Cercant amb paraules com Feminisme, feminismo,...

Els articles estan escrits entre l’any 2009 i l’any actual, el 2012.

Aportacions de l’anàlisi lexicomètrica

He utilitzat el programa concordance que és capaç de processar textos electrònics, en aquest cas tres articles, creant una base de dades textual per ser utilitzada en el moment que la necessitem, per extreure els resultats de l’anàlisi. És un programa prou senzill, com per ser utilitzat per persones sense coneixements informàtics extensos.

Les paraules es poden endreçar per ordre alfabètic, per ordre de freqüència (ascendent o descendedent) i cada grup es pot analitzar en el seu context lingüístic.

També podem fer un anàlisi dels temps verbals que més s’utilitzen, o els pronoms i els adjectius.

Exemples dels resultats obtinguts

Les paraules que més es repeteixen són articles, preposicions i les conjuncions, que serveixen d’unió entre les frases: De (159), La (109), Y (67), Que (66).

 

 

Si volem veure els contextos on apareix cada una de les paraules, només cal que cliquem damunt de la paraula a cercar i veurem en quina posició es troba, en cada una de les repeticions. A més se’ns indica la llargada de cada frase.

Una altra opció del concordance serveix per veure la distribució de la llargada de les paraules, en una gràfica de barres.

 

En l’anàlisi del resultats obtinguts observem el tema predominant en els articles: el primer substantiu que més es repeteix és Mujeres (34), després trobem Hombres (16) i després Empleo (12), Género (10) i Trabajo (9). Els articles tracten sobre temes feministes però que aproximant-se també a la problemàtica de la crisi econòmica actual, situació que està afectant a una part molt important de la nostra societat i per això la reflecteixen els blogs.

Els adjectius més utilitzats són: Parcial (5), Femenina (5), Social (4), Públicos (4).
Els verbs que més es fan servir són: el verb ser (Es (24), Son (9), Ser(4)), estar (Estan (7), poder (Pueden (4), Puede (4)), haber (Han (4), Ha (4)).

Apareixen grups de paraules que també ens aporten informació molt significativa dels articles:

Acoge	1
Acogerse	1
Acogido	1

 

Activas	1
Actividad	1
Actividades	1

 

Adquieren	1
Adquirido	1

 

Afecta	1
Afectadas	1
Afectados	1
Afectan	1

 

Amplia	2
Ampliación	1

Cuidado	3
Cuidador	1
Cuidados	2
Cuidar	3

Desempleadas	1
Desempleados	2
Desempleo	3

Economía	4
Económica	2
Económicamente	1
Económicas	2
Económicos	1

Familia	1
Familiar	1
Familias	3

BIBLIOGRAFIA

-       L'anàlisi lexicomètrica dels textos especialitzats: un terreny d'intersecció entre terminologia, documentació i traducció  Lluís de Yzaguirre, Carles Tebé, Araceli Alonso, Rosa-Ana Folguerà. Institut Universitari de Lingüística Aplicada Universitat Pompeu Fabra http://terminotica.upf.es/topo/topo.htm

-       Perspectivas de análisis de la unidad verbal SERES. Eds. Irene Castellón Masalles y Ana Fernández   Montraveta. Universitat de Barcelona.

El moviment dels indignats

Es va iniciar el 15 de Maig de l’any 2011 amb les mobilitzacions de molts ciutadans, de forma pacífica, per molts llocs d’Espanya. Van acampar a places de la major part de les ciutats del país i grups d’ expatriats, van fer el mateix a altres ciutats del món.

No tenien cap afiliació ni amb partits polítics, ni amb sindicats i s’organitzaven en assemblees populars obertes i en comissions i grups de treball.

La força d’aquest moviment es basa en les persones que l’integren, que mantenen el grup i es belluguen per donar-li el ressò necessari, per la resta de la població. Necessiten arribar a tothom, per aconseguir que les seves idees modifiquin l’estructura del sistema democràtic.

Es basen en les idees de Stéphane Hessel, ex-combatent de la Resistència francesa, ex-diplomàtic i fill de l’intel·lectual alemany Franz Hessel, que opina “primer hem d’indignar-nos, després ser ciutadans actius, convertir aquest sentiment en alguna cosa que ens faci millors. I comprometre’ns. “

 Van redactar un manifest on resumien les seves inquietuds i desitjos.

Les seves reivindicacions buscaven la creació d’una democràcia més participativa, menys influenciada per el poder dels bancs i dels partits més influents del govern (PSOE i PP). Rebutjaven els casos de corrupció.

 Molts dels seus arguments intenten canviar molts aspectes de la nostra democràcia representativa. Es poden resumir en:

. Que es reconegui el dret a una vivenda digna, com es recull a la Constitució. Estan en contra de les reformes antisocials dutes a terme pel govern que han propiciat un augment dels índexs d’atur.
. Instaurar mesures per que les entitats bancàries, principals responsables de l’actual crisi econòmica, deixin d’escanyar” als ciutadans amb els augments dels tipus d’interès de les hipoteques i fins i tot amb l’embarg de les vivendes quan les famílies no poden fer front als pagaments. Reduir el poder del FMI i del BCE. Nacionalització de les entitats amb problemes financers.
. Plantejaven una nova llei electoral que garantís la igualtat de totes les persones en els processos electorals i que expulses els polítics corruptes. Reformar les condicions laborals de la classe política retirant-li’s els sous vitalicis i fent que els programes i propostes polítiques tinguin caràcter vinculant. Total transparència de la financiació dels partits polítics.
 . Democràcia participativa amb l’accés popular als mitjans de comunicació.
 . Separació real dels poders executiu, legislatiu i judicial.

Recentment, els impulsors del 15M s’han constituït en associació, anomenada Democracia Real Ya, per “exercir una pressió coordinada” sobre les institucions i “recuperar l’esperit del 15M”. Volen que la indignació ciutadana es tradueixi en “pressió real i efectiva”. Això pot provocar que el moviment s’institucionalitzi, efecte no desitjat per aquests tipos de nous moviments: en els seus orígens critiquen les tendències burocràtiques dels partits polítics, dels sindicats i d’altres grups del sistema.

Més informació: http://www.lavanguardia.com/politica/20111022/54234096793/movimiento-y-politica.html

Els Nous Moviments Socials

Els Nous Moviments Socials són grups de persones que intenten crear una consciència col·lectiva sobre certs temes o ideologies, que generen una sèrie de problemes que afecten a molta gent, tot i que a vegades els membres que l’integren no es veuen afectats directament per la problemàtica en qüestió.
Es caracteritzen per ser de caire horitzontal i per tenir una forma en xarxa d’organitzacions que segons els temes es mobilitzen d’una manera unitària en plataformes i coordinadores. La seva acció és caracteritza per ser de tipus directa.
Generalment, per popularitzar les seves reivindicacions, es manifesten buscant formes lúdiques i gens institucionals.
Les seves línees d’impacte cerquen un tipus de reivindicació innegociable, allunyada de la política i intentant crear espais autònoms del govern. Molts cops intenten crear xarxes mundials permanents, sobretot a través d’internet, per poder intercanviar reflexions i que les seves accions es puguin donar per tots el continents.
A vegades sembla que vaguin en contra del sistema, però altres cops intenten unir el sistema polític amb la societat civil. En aquest sentit, alguns d’ells tenen un fort sentiment antisistema, ja que es senten fora de les seves normes i valors dominants. Són noves formes de reivindicacions per anar en contra d’estructures anquilosades i consolidar i ampliar les seves inquietuds en el sistema polític. 
Acceptant les principals normes del sistema, intenten, sempre de manera pacífica, influenciar en canvis en el sistema polític i econòmic.

Les seves ideologies i valors intenten afectar i influenciar la societat civil, a nivell local, tot i que darrerament les organitzacions sorgides d’alguns NMS lluiten per aconseguir els seus objectius, mantenint la seva independència dels estats i de les institucions polítiques, però deixant en un segon terme les branques locals i potenciant l’estructura de tipus internacional.

Els moviments feministes en el món àrab

Visió general del tema

 http://www.webislam.com/articulos/40329-el_derecho_de_ser_mujer_y_musulmana_feminismo_islamico.html

Protagonistes

Haifa Haidar
Qui és: http://donesiconflicte.wordpress.com/2010/12/21/haifa-hadar-premi-associacio-dones-arabs-ciencies-socials-2010/
Perfil facebook: http://www.facebook.com/people/Haifa-Haidar/100003261215806

 Nawal al-Sa'dawi

Qui és: http://es.wikipedia.org/wiki/Nawal_al-Sa'dawi
La seva web: http://www.nawalsaadawi.net/

Asma Barlas

Qui és: http://www.asmabarlas.com/

 Amina Wadud

Qui és: http://es.wikipedia.org/wiki/Amina_Wadud
Facebook: http://www.facebook.com/amina.wadud

 Irshad Manji

Qui és: https://www.irshadmanji.com/
             http://en.wikipedia.org/wiki/Irshad_Manji

 Shahla Sherkat

Qui és: http://en.wikipedia.org/wiki/Shahla_Sherkat
             http://iwmf.org/archive/articletype/articleview/articleid/541/shahla-sherkat-iran.aspx

Azzam Taleghani

Qui és: http://en.wikipedia.org/wiki/Azam_Taleghani
 Facebook: http://www.facebook.com/pages/Azam-Taleghani/110851125634244   

Riffat Hassan
Qui és: http://en.wikipedia.org/wiki/Riffat_Hassan 

Leila Ahmed
Qui és: http://en.wikipedia.org/wiki/Leila_Ahmed
Facebook: http://www.facebook.com/pages/Leila-Ahmed/108110022545292

 Margot Badran
Qui és:  http://www.wisemuslimwomen.org/muslimwomen/bio/margot_badran/

Ziba Mir–Hosseini

Qui és: http://www.zibamirhosseini.com/

Shamima Shaikh
Qui és: http://en.wikipedia.org/wiki/Shamima_Shaikh

 Huda Sharawi
Qui és: http://en.wikipedia.org/wiki/Hoda_Shaarawi

 Bchira Ben Mrad
Qui és:  http://fr.wikipedia.org/wiki/Bchira_Ben_Mrad

Zilla Huma Usman
Qui és: http://en.wikipedia.org/wiki/Zil-e-Huma_Usman

 Fatima Mernissi
Qui és: http://es.wikipedia.org/wiki/Fatima_Mernissi

Com veu occident el feminisme musulmà : http://fr.wikipedia.org/wiki/F%C3%A9minisme_musulman

Bibliografia

·         Mernissi, Fatima (2003). El poder olvidado : las mujeres ante un Islam en cambio. Barcelona. Icaria. (Col. Icaria antrazyt, 83). 208 pàgs.
·         Puri Bibiane Pérez Ruiz (2011).Otra manera de sentir: feminismos negros, género y  estudios literarios en el África subsahariana. En prensa
·         Al-Sa'dawi, Nawal  (1991): La cara desnuda de la mujer árabe. Madrid. Horas y Horas. (Col. Las femineras). 380 pàgs.
·         Nicholas Awde (2005). Women in Islam: An Anthology from the Quran and Hadiths. Bennett & Bloom. 2ª ed. 256 pàgs.
·         Bramon, Dolors (2009). Ser mujer y musulmana. Barcelona. Ed. Bellaterra. (Col. Biblioteca del islam contemporáneo, 37). 168 pàgs.
·         Bessis, Sophie i Martín Muñoz, Gema (coords.) (2010). Mujer y familia en las sociedades árabes actuales. Barcelona. Ed. Bellaterra. (Col. Biblioteca del islam contemporáneo, 40). 336 pàgs.
·         Hijazy M., Ahmed i Abdulatif, Bahira M. (2003). ¿Lapidación? : mujer árabe, islam y estado. Madrid. Olivum C.B. 230 pàgs.
·         El Hadri, Souad (2010). Los derechos de la mujer en el islam y su estatuto personal en el Magreb : (Marruecos, Argelia y Túnez). Valencia. Editorial Tirant lo Blanch, S.L.. (Col. Tirant monografías). 248 pàgs.
·         Existe–t–il un féminisme musulman? 128 pàgs. http://www.islamlaicite.org/IMG/pdf/feminisme_musulman.pdf
·         Pereyra, V. i Mora, L. (2002). Las Voces del Arco Iris. Textos femeninos y feministas al Sur del Sahara .  México D.F. Tanya