Internet amplia el màgic espai físic que
utilitzen les biblioteques, fins a l’infinit.
Escriptura i tecnologia mostra la seva
fertilitat convertint al lector en lectoautor, facilitant una participació real
del lector, amb capacitat per seleccionar, transformar e inclús construir. El lectoautor
hipermedia comparteix molts atributs amb el lector d’escriptura alfabètica, més
que amb el lector d’escriptura audiovisual.
Les novetats tecnològiques són
espectaculars i permeten, per exemple gràcies als tipus de hardware, escales
màximes d’interactivitat. Autors i lectors participen de forma transformativa i
constructiva, com es pot apreciar perfectament a la indústria del videojoc. La interactivitat
selectiva té una funció fonamental que anomena, indicial, doncs es basa en l’índex
del llibre. Tots els graus d’interactivitat tenen les seves aplicacions i
depenen de les estructures interactives. Aquestes estructures interactives
emulen les xarxes neuronals del cervell humà i per això necessiten tots els
factors de creativitat per, amb l’estructura hipermedia, copiar l’estructura
habitual del pensament humà. Existeixen molts tipus d’estructures interactives
i cal utilitzar les més adequades, depenent del tipus de producte que es desitgi
crear.
A l’escriptura hipermedia convergeixen
totes les substàncies expressives dels medis existents: tipografies,
infografies, fotografies, sons, imatges,.., transformant-se en una amalgama que
ni autors, ni lectors són capaços de dominar, ja que encara ens trobem en un
infoanalfabetisme tecnològic. Els suports digitals afegeixen possibilitats a l’escriptura
alfabètica.
Cal desviar el debat analògic o digital
cap a una escriptura hipermedia, capaç d’imbricar substàncies expressives de
tot tipus, no solament les digitals. Els museus és a l’únic lloc on s’estan
reduint les dicotomies i produint una escriptura múltiple, cosa que els arriba
a convertir en autèntics laboratoris de comunicació. Amb bons sistemes
interactius es poden simular processos i aprofundir en el coneixement fins on
cada lectoautor desitgi. Per exemple es poden esborrar les fronteres entre lo
virtual amb la creació de maquetes reals amb personatges virtuals representats
per simulacions hologràfiques. Així el museu és capaç de mostrar els seus
sistemes hipermedia que facilitin una immersió i profunditat per arribar fins
al lectoautor.
Tinc els meus dubtes respecte a les capacitats hipertextuals dels museus. És cert que mitjançant les tecnologies hipermèdia es pot oferir una visió més holística de l'obra d'art però, en tot cas, aquesta roman sacralitzada ja que continua sent l'objecte de culte, la "muntanya màgica", el centre d'interès que ens és mostrat mitjançant filtres: la intervenció directa no s'admet i es limita, en tot cas, a una interacció controlada dintre de marges ben definits. En la meva modesta opinió, interacció no és hipermèdia. Hi ha escriptor i hi ha lector, però no hi ha lectautor.
ResponderEliminarEva, al contrari del que diu el Manel, a mi si que em sembla que es pot aplicar la hipertextualitat en els museus. Tot i que una obra artística és la que és i no cal afegir rés més, sempre hi ha una la manera en que es pot explicar, ampliar o contextualitzar una obra. És aquí on si que es pot emprar aquests nous elements que brinda la hipertextualitat i els mitjans multimèdia. Segurament pot donar molt més joc una presentació o explicació dinàmica que un simple text enganxat en una paret. La gràcia de tot plegat és que la figura de l’espectador pugui triar el grau de lectura, explicació i interactuació que se li ofereix.
ResponderEliminarL’escriptura hipermèdia ens obra un ventall de possibilitats que amplia les expressivitats dels medis existents, en aquest sentit penso que pot ser força enriquidor. A la vegada però, com diu ens trobem en un infoanalfabetisme tecnològic, el qual a part de les persones que en són enteses, falta molt camí per capir la seva funcionalitat amb desimboltura, per treure’n un bon profit tant autors com lectors.
ResponderEliminar