Resum Las nuevas fronteras de la literatura: la narrativa electrónica

- la investigació teòrica sobre la cibercultura i la creació artística en el ciberespai estan en els seus inicis. Però ja no ho tractem amb l’entusiasme de la novetat.

- hi ha falta de claredat i rigor en els conceptes utilitzats.

- és convenient qüestionar la noció universalista de narrativa.

Cada seqüència que el lector construeix dona lloc a una nova història. La interactivitat del medi hipertextual és la clau per la variabilitat semàntica. El lector-autor opera igual que un parlant forma frases a partir de les unitats individuals i soltes de la gramàtica. L’autor d’Aftenoon insisteix en el caràcter revolucionari dels hipertexts constructius, on els lectors són cridats a la co-autoria, índex inequívoc de l’autèntica interacció.

Però no qualsevol combinació de fragments té sentit narratiu.

Si apliquem teories d’anàlisi narratològic de G. Genette, com per ex. els factors de la temporalització, en els hipertextos les el·lipsis i els resums poden ser creats per el lector: segons Liestol els hipertextos afegeixen algo nou a la dicotomia història / discurs, introduint una tercera línea que anomena discurs discorrit. Així la lectura d’una novel·la hipertextual recrea les narracions creades per l’autor i d’altres no previstes.  

 L’adveniment de la tecnologia de la realitat virtual han comportat el final de la història de l’art com es va entendre durant segles.

Ryan proposa traslladar al territori literari dos propietats de la realitat vitural: la inmersió i la interactivitat.

Els ideals immersius van dominat la història de l’art occidental fins el s. XX. El descobriment de la perspectiva va permetre introduir un cos virtual en un espai fictíciament tridimensional.

Ryan senyala que la potencia de l’hipertext resideix en el desmuntatge de que tradicionalment veniu unit.

Ryan distingeix diferents tipus de virtual: lo virtual com il·lusió, com potencialitat o com una cosa relacionada amb la tecnologia informàtica.

Els mons textuals s’experimenten com entorns que s’expandeixen en l’espai, existeixen en el temps i constitueixen el mig-ambient d’una series de figures de ficció: aquest són els tres elements, els pilars de la gramàtica narrativa: escenari, argument i personatges.

Hi ha dos tipus d’interactivitat: la figurativa i la literal (la dels textos electrònics).

La narrativitat és una estructura semàntica que podem considerar universal, un marc cognitiu entorn al qual ordenem la informació per poder entendre-la com representació d’aconteixements i accions i que consisteix en elements bàsics ordenats segons consideracions lògiques i temporals. Segons Ryan la condició immersiva de la novel·la es perd en quant renuncia a la gramàtica narrativa.

Ryan opina que el futur de l’hipertext està en la seva habilitat per contar històries.

Concepcions de narrativa: la dels relativistes i la dels universalistes: mentre que per els relativistes, l’evolució en els modes de relat influeix en allò que es conta, per els universalistes, la introducció de noves tècniques i nous tipus d’història no altera la naturalesa de la narrativitat.

Per narració entén tant el discurs com la història. Existeix narració seqüencial, causal i dramàtica.

Interactivitat aliat immersió? Segons tipus d’immersió:

-immersió temporal: la història de misteri és la que més pot posar la interactivitat al servei del desig narratiu.
-immersió espacial: preveu que els recursos hipermèdia puguin pal·liar les limitacions de immersió dels hipertextos.
-immersió emocional: determinar si la interactivitat pot contribuir a intensificar l’experiència participativa emocional de lectors o usuaris.

 El futur del hipertext sembla dependre més de un ús més profund de les propietats del medi, mentre s’abandona el model de la novel·la.

No tot text és pot estar dins de la categoria de narratiu: molts cibertextos no són narratius, en canvi altres productes multimèdia com per ex. els blocs, poden tenir formar part d’aquest grup.

Ryan opina que sí pot existir la dialèctica entre immersió/ interactivitat i aposta per una immersió que sigui conscient del medi, cap a un equilibri entre medis “frets” i “calents”.
Ryan postula la lectura hipermediàtica, interactiva per potenciar la conciència del desig d’immersió del lector, mantenint de forma temporal el seu cos virtual fora del món textual.