Pare hipertext: Vannevar Bush: creador
Memex.
Finals dècada cinquanta:
- Douglas Engelbart crea NLS System
(Augmentation): dispositiu per augmentar l’intel.lecte humà, programa que fes
més complexes processos mentals. Potencia cooperació mental. Inventa ratolí i
divisió en finestres de la pantalla.
- Theodore Ted Nelson, crea nom hipertext
e hipermedia, a principis setanta. Projecte hipertextual: Xanadú: no ha estat
implementat però sí algunes tècniques desenvolupades durant la seva construcció.
Nelson defineix hipertext com una cosa literària:
el concep com una xarxa de citacions. La literatura és una sèrie de citacions
entre els texts i l’hipertext és el dispositiu que permet una literatura espontània.
Per hipertext entén l’escriptura no-seqüencial. Actualment s’utilitza millor el
terme no lineal.
Principis anys vuitanta autors interessats
possibilitats hipertext: necessitaven dominar llenguatge de programació perquè
no existia sofware disponible.
Stuarth Moulthrop crea el seu propi
sistema hipertextual. Realitza una versió del conte de Borges El jardín de los senderos que se bifurcan i
el titula Borges’ Garden.
L’any 1982 es crea la companyia Eastgate
Systems: companyia de software que desenvolupa programa hipertextual anomenat
Story Space. Creadors: Mark Bernstein (fundador i cap ingenieria), John Smith
(teòric hipertextual) i Michael Joyce (autor de ficció). Primers llançaments
són considerats com hiperficció clàssica: Afternoon (1987) de Michael Joyce,
Twilight (1997), de Michael Joyce, Victory Garden (1993) de Stuart Moulthrop i
Patchwork Girl (1995) de Shelley Jackson.
Afternoon (1987) de Michael Joyce
Només 100 pàgines però algunes parts s’han
de llegir repetidament. Primer treball publicat.
Miller d’enllaços, gran xarxa
interconexions.El llibre es pot llegir con un llibre imprès o es poden seguir altres alternatives.
Algunes paraules del text serveixen com ancoratges hipertextuals que no estan assenyalats de manera visible.
El lector pot accedir a una pàgina que conté un allista de tots els enllaços que condueixen fora d’aquella pàgina.
Story Space incorpora enllaços condicionals.
Les interpretacions de la obra poden variar d’un lector a un altre. Com les associacions varien molts cops es pot tenir un sentit de confusió e incoherència.
Aquí és difícil la divisió entre història i trama.
L’autor utilitza : acronia (narració no cronològica dels esdeveniments); amagar la identitat del narrador /focalitzador; utilització d’expressions deíctiques.
Hi ha cops que en l’hipertext, el lector es converteix en autor, però a Afternoon no: la activitat del lector està limitada a la interpretació. Té un accés limitat a les funcions desenvolupades pel narrador.
El final on condueixen els diferents ellaços d’Afternoon suggereix que allò pot ser considerat el final. Tot i que la pàgina on sigui no tingui enllaços, pot tornar enrere i buscar-ne d’altres.
Si no hi ha inici, ni final, Afternoon no pertany al gènere narratiu. Segons la teoria d’Aarseth pot ser catalogat com un text ergòdic.
Per analitzar-la cal fixar-se el nivell textual i en el hipertextual.
En relació a l'hipertext Afternoon, Espen Aarseth opina que es tracta d'un especial, un dels més aconseguit, dels que quasi no n'hi ha. Però presenta un conflicte entre narració i ergòdica, de manera que és el lector el que ha treure el suc del text a través del joc de l'elecció del camí a recórrer (la ergòdica), ja que Afternoon no té cap narrativa pròpia, ans al contrari és la tria de l'usuari la que determina la seva versió narrativa. Que en realitat no es tracta d'una narrativa, sinó d'una cosa diferent. Jo diria que seria una narrativa desconstruïda.
ResponderEliminarJulià Naval
Eva, la lectura de la narrativa hipertextual, cal situar-la en una modalitat diferent a la narrativa clàssica a la qual estem habituats. L’obra de Joyce i d’altres autors hipertextuals pretén crear un temps i un espai de ficció on el joc i la intervenció dels lectors sigui primordial. L’objectiu no és crear una història propiament dita, sinó de donar un elements bàsics per a descobrir camis i així crear lectures alternatives.
ResponderEliminar